DISECCIÓN DE LA BONDAD EN TRES ACTOS
Una persona surt a escena. Utilitzant l’il·lusionisme, i tres relats particulars, ens indueix a una experiència enganyosa sobre la naturalesa de la veritat. Hi ha en aquesta obra un mag i el seu assistent utilitzant tots els mètodes ridículament imaginables per cobrar la pensió d’una mare morta. Un agricultor adaptant la seva memòria per a aconseguir el cobrament d’una indemnització milionària. Un defraudador encantador amb mil identitats, saquejant al seu entorn més proper. És una farsa en tres actes, construïda davant i amb el públic.
Fitxa Artística
Creació, direcció i interpretació Diego Lorca y Pako Merino
Dramatúrgia Diego Lorca
Escenografia Enric Planas
Tècniques de màgia Enric Magoo
Música i espai sonor Arnau Obiols
Tècniques de so Jonatan Bernabéu
Disseny il·luminació Jordi Thomàs
Vestuari Sergi Cerdán
Direcció tècnica Txell Cabanas
El frau és un tema universal que no distingeix orígens ni classes socials. És part de la nostra anatomia humana. Aquesta obra es fonamenta en un llarg procés de documentació i convivències amb perits, asseguradores, detectius, estafadors, estafats. La història dissecciona tres vides comunes -podrien ser unes altres-, les motivacions, les estratègies i la psicologia de l’engany. És una comèdia amarga de realisme social, que satiritza la societat. Té una posada en escena cuidada, creativa i dinàmica que explora els límits entre la màgia i el teatre. Original en el seu text, impactant en el desenvolupament del seu conflicte, amb l’humor i la tendresa dels seus personatges, transcendeix a l’espectador, revelant un teatre d’autoria inconfusiblement Titzina.