“BÚHO” en el Teatre de l’Abadia.

Teatre visual d’investigació sobre el passat antropològic i històric de les profunditats, la fondària i la foscor; el fòssil del túmul i la freda cova amb els seus habitants, estalactites i pintures rupestres de fa milers d’anys; moltes preguntes, cap resposta; el subsol fosc, la incertesa de la ment.Un exercici actoral de primer nivell al qual ens té acostumats Titzina Teatre des de fa ja 23 anys. Aquests deixebles de Jacques Lecoq que cada quatre anys presenten una nova proposta, es mouen “como pez en el agua” en una escenografia canviant entre una clínica psiquiàtrica i una cova prehistòrica en la qual elements estranys confereixen inquietud a una ment amnèsica, la de Pablo, que ha de reinicialitzar-se per a poder continuar fent una vida normal.Rubèn neuropsiquiatra que mitjançant teràpia s’interna en les profunditats de la ment d’un antropòleg forense que pateix amnèsia, intenta aclarir-nos les ombres de la història passada que és part del present. Un exercici teatral i humà d’investigació obsessionat amb la memòria. Un treball ímprobe de Diego Lorca i Pako Merino que aconsegueixen transmetre l’angoixa que significa la pèrdua de la memòria i la confusió social.Hi ha unes pantomimes extraordinàries, poesia i un treball corporal excel·lent. L’obra arriba a angoixar per la transmissió natural de l’elenc, que demostra la seva qualitat i els interioritzats que tenen als seus personatges.Realisme i neteja per a manifestar un drama que emociona i convenç.